Notícies

Desenvolupament i globalització, el cas pràctic de Totogalpa

  27/09/2017

Pedro Osuna, agent de Desenvolupament Local de l’Ajuntament d’Artà, municipi agermanat amb Totogalpa, signa aquest article sobre la seva experiència al municipi nicaragüenc

Recentment se me va oferir la possibilitat de viatjar a Totogalpa, municipi de Nicaragua agermanat amb Artà, per dur a terme un projecte de cooperació tècnica entre la municipalitat i el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació. Una vegada valorat amb els tècnics municipals, el projecte es va concretar en la identificació de possibles recursos amb potencial turístic del municipi, la seva possible comercialització, la geolocalització dels recursos identificats i finalment la creació d'una web turística municipal.

El viatge m’ha servit per avaluar, per una banda, quins són els punts claus necessaris per aconseguir els objectius marcats a un projecte de desenvolupament local. Per altra banda, com a experiència personal per conèixer altres formes de viure i veure la vida i com afecta la globalització a aquest fet.

Claus de l'èxit

Possiblement, entre d’altres, les claus per a que un pla de desenvolupament local arribi a bon port passen per la participació i implicació dels agents locals i el lideratge de l’administració. Si es desitja que un Pla sigui efectiu i es dugui a la pràctica, és el territori qui ha de definir el seu futur. I Totogalpa no és una excepció.

La comunitat està molt ben organitzada i existeixen innumerables comissions i organismes on es debaten i prenen importants decisions, ja que són ells els que hauran de dur a la pràctica els plans que es defineixen. Exemples d’aquests en són la Comisión coordinadora del centro de salud y Emergencias, la Comisión Municipal para la Soberanía y Seguridad Alimentaria, la Coordinadora de Centros Infantiles Comunitarios, la Federación de Estudiantes de Secundaria, la Asociación Nacional de Educadores de Nicaragua, la Asociación de mujeres Tejedoras, la cooperativa de “mujeres solares” o la asociación de artesanos de Totogalpa.

El govern local exerceix de locomotora a la majoria de projectes instaurats al territori. Si s’ha de posar un “però” al govern local i a la política municipal és que la majoria d’actuacions pareixen sorgides de l’aparell polític més que de la institució en ella mateixa. La forma de comunicar de la institució tendeix a ser partidista, forma d’actuar bastant comú a règims polítics del centre i sud d’Amèrica, més populistes i menys neutres del que estam acostumats a Europa.

Realitats diferents: Totogalpa rural - Totogalpa poble
Totogalpa és un del municipis més empobrits de Nicaragua. La majoria de la població viu a les comunitats rurals i tenen difícil accés a serveis bàsics com llum, aigua, transport... cosa que caracteritza la seva forma de vida. Les seves prioritats passen per cobrir les necessitats bàsiques. A nosaltres se’ns fa estrany no tenir una aixeta de la qual no surti aigua potable o tenir llum per il·luminar els vespres o per endollar una gelera. Però allà són situacions quotidianes, situacions amb les que la gent ha après a viure.

El cas de Totogalpa “poble”, és diferent. Ja hi trobam serveis bàsics i per tant necessitats cobertes. Les prioritats canvien. La gent vol tenir televisió, cotxe, mòbil i bona connexió wifi per accedir a internet: l’internet que tot ho globalitza, l’internet que et permet conèixer món sense sortir de casa teva. La globalització també ha arribat a Totogalpa. No podem obviar que la tecnologia és un element positiu per al desenvolupament. Però des d’un punt de vista més filosòfic també entranya perills, amenaces i obligacions que no sempre sabem gestionar. El viatge m’ha ajudat a reafirmar un pensament personal: la tecnologia ens ajuda, ens enganxa... però no implica necessàriament que ens faci més feliços.