Notícies

Article de Giovani Marc.

Per què canviar?

  08/06/2017

És hora de reduir la creixent taxa de desigualtat i millorar la cohesió social i la solidaritat internacional a través de cultures de col·laboració

Com a societat, i també de manera individual, ens hem de començar a qüestionar si sostenir el model de vida actual és convenient. Quin futur desitgem per a la humanitat? Quines passes hem de fer per fer una transició cap a una cultura regenerativa? Com podem crear condicions més propícies per a la vida? Per quines solucions ha de passar el canvi estructural?

“Viu les preguntes ara”, va dir Rainer Maria Rilke. Ara, en aquest moment en què el nostre planeta està superpoblat, el canvi climàtic és una amenaça real i l’escassetat de molts recursos no renovables són el present, és hora de sentir la necessitat de la interdependència. No només per sobreviure, sobretot per prosperar essent conscients que estam connectats i depenem els uns dels altres. Necessitem crear un sistema de vida basat en la cooperació mútua.

La majoria dels sistemes econòmics i polítics actuals es construeixen amb una mentalitat de guanyar-perdre. Amb aquesta filosofia, queda clar que tots hi sortirem perdent a un futur si no tractem de regenerar el funcionament saludable dels ecosistemes, reduir la creixent taxa de desigualtat i millorar la cohesió social i la solidaritat internacional a través de cultures de col·laboració. Per això, cal que ens basem en la cultura win-win-win (guanyar-guanyar-guanyar) que contempla la naturalesa com la principal proveïdora d’abundància i l’ens que s’assegura que la vida continuï en evolució cap a l’augment de la diversitat, la complexitat, la bio-productivitat i la resiliència.

La regeneració cultural, ecològica i econòmica sols és possible si unim solucions integrals de disseny de sistemes que siguin capaços de conduir la humanitat a crear patrons basats en la cultura de les tres w: win-win-win. Les múltiples crisis convergents que vivim necessiten un canvi. Per això, és fonamental que la humanitat entengui que el canvi i la transformació són innegables. Per canviar, necessitem qüestionar suposicions bàsiques, visions del món i sistemes de valors, centrar-nos en el que serveix a la humanitat i a la vida i deixar de banda allò que no.

Vaclav Havel va dir que la cultura regenerativa sorgeix com a “expressió de la vida en procés de transformació”. Hem de reconèixer doncs, el sorgiment d’una nova consciència, una nova història cultural, una font de creació de valor on processos naturals com ara la neteja de l’aigua, la captura de la llum solar, el diòxid de carboni en la biomassa, la construcció de sols fèrtils, l’erosió i la regulació del clima, siguin els nostres principals objectius. Hem d’encarar la vida qüestionant la separació actual que ens du a sentir-nos aïllats, alienats i insuficients per competir uns amb altres. Hem de fer un canvi estructural per basar-nos en l’inter-being (entre-ser), una cultura que reconeix la nostra naturalesa relacional i d’interdependència.

El nostre sistema econòmic actual no respecta les fronteres planetàries i ha impulsat la degradació de les comunitats i ecosistemes arreu del món. És una ideologia perillosa i hem de crear un nou paradigma que ens permeti compatir l’abundància de la natura de manera col·laborativa i encoratjar les empreses i les comunitats a regenerar contínuament els recursos bàsics dels que depenem.

Albert Einstein va dir que la “nostra tasca ha de ser lliurar-nos d’aquesta presó ampliant el nostre cercle de compassió per abraçar totes les criatures vivents i tota la naturalesa. La salut de la biosfera i el futur de la humanitat són inseparables; si cuidem la Terra, ens cuidem a nosaltres”. En la mateixa línia Owen Barfiel va dir que “som part integrant de la natura i hem evolucionat cap a la consciència auto reflexiva i el lliure arbitri, la qual cosa ens dona l’opció de participar en els processos de la vida d’una manera destructiva o bé, creativament regenerativa i de suport comú”.

El moviment “Ecologia profunda”, iniciat per Arne Naess crida a la realització del nostre propi jo amb una reflexió relacional de la comunitat més gran de la vida: “el nostre jo ecològic”, que es basa en una cultura regenerativa que contribuirà al desenvolupament personal i saludable de l’ésser humà des de les perspectives centrades en el cosmos.

Juan Mascaró creia en la recuperació d’un humanisme profund per unir la humanitat més enllà de les seves diferències. Bill Plotkin proposà un model per al desenvolupament humà individual que ofereix “una narració de com podem créixer en el temps, abraçant a la naturalesa i l’ànima com els nostres guies més savis i fiables”, fugint així dels models egocèntrics actuals que són materialistes, antropocèntriques, basades en la competència, estratificades en la classe, violentes i insostenibles.

Concloent, podem dir que necessitem un canvi en el pensament de sistemes sencers i vius per crear una cultura regenerativa, una profunda transformació de base de recursos materials de la nostra civilització, lluny dels fòssils i cap a recursos biològics regenerats, junt amb un augment radical en la productivitat dels recursos i reciclatge. Per què, tal i com va escriure Reed, “podem entendre la vida com un procés sencer d’evolució continua cap a una relació més rica, més diversa i mútuament beneiciosa”.

 Giovanni Marc Scavelli

Periodista ciutadà