Es tracta de situar les ciutats al centre del desenvolupament sostenible en un món cada vegada més urbanitzat.
Les ciutats han d’esdevenir capdavanteres en la generació de sistemes humans perdurables i de qualitat i han de garantir la seguretat i els mínims d’una vida digna per a tota la ciutadania: un habitatge en condicions assequibles, els serveis bàsics, l’educació i la sanitat, però també la mobilitat (amb una bona planificació), espais verds de qualitat i una vida comunitària activa.
Les ciutats han de planificar el seu desenvolupament d’una forma sostenible i participativa, vetllant per la protecció del patrimoni cultural i natural, assegurant la integració territorial i aportant respostes integrals i resilients als riscos derivats del canvi climàtic i altres possibles desastres o crisis.
En bona mesura, la inclusió d’aquest ODS és fruit d’una intensa campanya dels ens locals i les entitats i comunitats urbanes. Representa un gran pas endavant en el reconeixement del poder transformador de les zones urbanes i del paper que han de tenir les ciutats i els pobles per impulsar el canvi global des de baix. Aquest objectiu implica directament els alcaldes i alcaldesses i els governs de les ciutats perquè exerceixin el seu rol en l’Agenda 2030. La promoció del transport públic, la creació d’espais de verd urbà on tothom pugui gaudir del contacte amb els elements naturals a prop de casa, una gestió sostenible dels residus sòlids que posi l’èmfasi en la reutilització i el reciclatge, i la protecció del patrimoni natural i cultural són algunes matèries en què els ens locals tenen molt per fer. L’accés a un habitatge assequible afecta també moltes ciutats. Els governs han de regular els mercats del sòl i de l’habitatge a fi de garantir el dret a l’habitatge dels ciutadans més vulnerables. Molts ajuntaments de la demarcació de Barcelona contribueixen a aquest ODS fomentant la mobilitat amb vehicles elèctrics, creant anelles verdes o promovent habitatge de lloguer social.
· Fomentar la corresponsabilitat de la ciutadania (fent especial atenció als col·lectius més vulnerables) en la planificació del desenvolupament urbà.
· Informar i sensibilitzar la ciutadania envers la petjada de carboni del municipi i les estratègies per millorar-la.
· Donar prioritat al transport públic col·lectiu per superfície —sobretot als nuclis urbans—, ampliar les xarxes de carril bus i millorar-ne el servei.
· Millorar la seguretat viària de vianants i de ciclistes.
· Planificar l’espai públic incorporant en el disseny criteris socials amb l’acompanyament de polítiques de promoció social, de prevenció de conflictes, d’incorporació de la perspectiva de gènere o de polítiques de seguretat inclusives.
· Impulsar la naturalització dels espais públics de la ciutat.
· Integrar el patrimoni natural i cultural en el desenvolupament urbà.
11.1 Per a 2030, assegurar l’accés de totes les persones a habitatges i a serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, i millorar els barris marginals.
11.2 Per a 2030, proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a totes les persones, i millorar la seguretat viària, en particular mitjançant l’ampliació del transport públic, amb especial atenció a les necessitats de les persones en situació vulnerable, dones, nenes, nens, persones amb discapacitat i persones grans.
11.3 Per a 2030, augmentar la urbanització inclusiva i sostenible, així com la capacitat de planificar i gestionar de manera participativa, integrada i sostenible els assentaments humans a tots els països.
11.4 Redoblar els esforços per a protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món.
11.5 Per a 2030, reduir de forma significativa el nombre de morts causades per desastres, inclosos els relacionats amb l’aigua, i de persones afectades per aquests, i reduir substancialment les pèrdues econòmiques directes causades per desastres relacionades amb el producte interior brut mundial, fent un èmfasi especial en la protecció de les persones pobres i de les persones en situacions de vulnerabilitat.
11.6 Per a 2030, reduir l’impacte ambiental negatiu per capita de les ciutats, amb especial atenció a la qualitat de l’aire, així com a la gestió dels residus municipals i d’altre tipus.
11.7 Per a 2030, proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a les dones i els infants, les persones grans i les persones amb discapacitat.
11.a Donar suport als vincles econòmics, socials i ambientals positius entre les zones urbanes, periurbanes i rurals enfortint la planificació del desenvolupament nacional i regional.
11.b Per a 2020, augmentar substancialment el nombre de ciutats i assentaments humans que adopten i posen en marxa polítiques i plans integrats per promoure la inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació a aquest, així com la resiliència davant dels desastres, i desenvolupar i posar en pràctica una gestió integral dels riscos de desastre a tots els nivells, d’acord amb el Marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres 2015-2030.
11.c Proporcionar suport als països menys avançats, incloent una assistència financera i tècnica, perquè puguin construir edificis sostenibles i resilients utilitzant materials locals.