Notícies

Continua la crisi dels refugiats

Continua la crisi dels refugiats

  22/08/2016

El Fons Mallorquí prepara un programa per incidir en els moviments migratoris que sempre hi ha hagut a la Mediterrània

 “Ara són els sirians, demà podem ser nosaltres”. Maria Jesús Vega. Portaveu d'ACNUR a Espanya.

La crisi dels refugiats sirians no s’ha acabat. Mesos després d’haver-se iniciat diverses campanyes solidàries, la situació d’aquestes persones omple cada vegada menys les portades o capçaleres dels mitjans de comunicació. Però la crisi no s'atura i milions de refugiats continuen aglutinats a les fronteres esperant una vida millor.
 
Segons el darrer informe publicat per l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el 2015 la guerra de Síria elevà fins a 65,3 milions el nombre de desplaçats al món, la xifra més alta que s’ha registrat mai. És a dir, si aquests 65,3 milions de persones desplaçades forçosament foren un país, seria el 21è més gran del món. 
 
Si ens centrem en Europa i en dates properes, només el 2015 poc més d’un milió de sirians es va veure obligat a fugir, convertint-se en el major grup de nous refugiats que cercaren asil en països veïns. Molts arriscaren la vida creuant la Mediterrània a la recerca de seguretat i protecció. 
 
Per tal de donar a conèixer amb més profunditat aquesta zona geogràfica i incidir en els moviments migratoris que sempre s’hi han produït, el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació prepara el llançament d’un nou programa de sensibilització: “La Mediterrània, un mar de pobles”.
 
De moment, continua oberta la campanya “Mallorca amb Quios” de solidaritat amb els refugiats sirians que arribaren a Grècia. Convé dir que de les 850.000 persones que es calcula que el 2015 creuaren el mar Egeu des de Turquia per accedir a les costes gregues, el 25 per cent eren infants. Es calcula que 3.770 persones moriren o foren donades per desaparegudes. Tot plegat ha fet que aquesta sigui considerada la major crisi europea de refugiats.
 
Tanmateix, tant s’hi val que Europa vulgui tancar portes, la condició de refugiat no té doble lectura, ja que es tracta d’aquella persona que es troba fora del país d’on n’és originari, a causa d’un temor fonamentat de persecució per raons d’ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per poder tornar-hi.
 
I això és el que vol la majoria dels refugiats d’arreu del món, poder tornar als països d’origen en condicions de seguretat i dignitat, amb el restabliment complet de la protecció nacional, partint d'una decisió lliure i informada. Però això no serà possible mentre el conflicte, la guerra i la persecució continuïn.