Notícies

Níger, una emergència prolongada

  17/06/2019

Des del 2014, Níger viu en una situació d'emergència prolongada que ha provocat el desplaçament forçós de més de 4,5 milions de persones

A partir del 2014 la violència provocada pel grup armat Boko Haram al nord-est de Nigèria es va expandir a les regions frontereres de la conca del llac Txad (el Camerun, el Txad i el Níger), amb repercussions devastadores sobre la seguretat i els mitjans de subsistència de la població. Aquesta crisi, que des de llavors ha provocat el desplaçament forçós de més de 4,5 milions de persones (desplaçades internes, retornades i refugiades entre els quatre països), està causant immenses necessitats humanitàries a una població que abans ja era vulnerable a la inseguretat alimentària, a la pobresa i als efectes del canvi climàtic (segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, la superfície inundada de llac Txad, el principal mitja de vida en tota la regió, s'ha reduït en el 90% els últims 60 anys).
 
Al Níger, la regió més afectada és Diffa, al sud-est del país. Allà continua la situació d'emergència i els últims mesos els atacs es concentren principalment en les comunitats frontereres amb el Txad i Nigèria, així com en illots del llac. Segons l'últim informe de l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris, a Diffa encara hi ha més de 250.000 persones desplaçades, que viuen generalment en assentaments espontanis prop dels pobles i depenen de l’ajuda humanitària. La regió està en estat d'emergència des de 2016 i existeixen enormes restriccions de moviments (no està permès circular, per exemple, en motocicleta), hi ha toc de queda, s'ha prohibit la pesca comercial al llac i tampoc no es pot accedir a moltes zones de ribera on tradicionalment es pescava i es cultivaven pebres, que eren les dues activitats principals de l'economia local.
 
Aquesta emergència prolongada en el temps està afectant de forma severa la població local, així com les persones desplaçades, les quals tenen un accés molt limitat a la terra i als béns agrícoles i no disposen de mitjans per desenvolupar una activitat generadora d'ingressos. Així mateix, la situació d'aquestes persones es veu agreujada per la inseguretat que existeix a la regió, especialment pel que fa a les dones i menors, que sofreixen violència sexual, abusos físics i psíquics, segrests, explotació i inseguretat jurídica, entre d’altres xacres. A més, els serveis bàsics de salut i educació de la regió tampoc funcionen amb normalitat per la inseguretat i pels atacs recurrents. Els que estan actius ho fan amb escàs personal i mitjans, cosa que, sumada a la situació anterior de dèficit i de sobrecàrrega a la regió, fa que estiguin totalment desbordats.
 
En aquest context de pobresa, conflicte, fragilitat social i econòmica i de desplaçaments forçats de la població, el Fons Mallorquí dona suport a la feina d'entitats com l'Assemblea de Cooperació per la Pau i el seu soci local DIKO la feina (Association pour le Secours aux Populations Vulnérables) que treballen pel desenvolupament de la regió, la promoció dels drets humans i la construcció de la pau.
 
Issoufou Soumana, President de DIKO
Carmen de Lucio, Referent d'ACPP a Níger