Notícies

Clic 2015 mar 2

Sàhara Occidental: viatge als territoris ocupats

  31/03/2015

Una delegació de les Illes Balears visita els territoris ocupats del Sàhara Occidental per conèixer la realitat social i política i el respecte dels drets humans

El Sàhara Occidental constitueix un territori no autònom segons les Nacions Unides. Es troba ocupat des de 1975 en la seva pràctica totalitat pel Marroc, després que l’estat espanyol l’abandonàs sense un procediment de descolonització internacionalment reconegut. La població dels anomenats “territoris ocupats” pateix una situació de repressió en què el respecte als drets humans no existeix, fins al punt que l’accés està restringit per les autoritats ocupants. Tanmateix, una delegació de les Illes Balears aconseguí entrar el 13 de març als territoris ocupats del Sàhara Occidental després de set mesos sense que cap delegació estrangera hi pogués accedir .

La delegació, integrada per l’Intergrup parlamentari (Pere Rotger, Conxa Obrador i Fina Santiago), per representants de les Associacions d’Amics del Poble Sahrauí de Mallorca i de Menorca (Catalina Rosselló i Martí Carbonell), i representants del Fons Mallorquí (Bernardí Coll i Catalina Socies), va tenir moltes dificultats: va ser retinguda dues hores a l’aeroport, on els membres de la delegació foren interrogats, alliçonats i l’equipatge escorcollat de forma abusiva. Un cop fora de les instal•lacions aeroportuàries, es produí la trobada amb els companys sahrauís que els reberen discretament. Durant tota l’estada a Al-Aaiun la delegació va ser sotmesa a una vigilància permanent. 

El grup fou recompensat amb un horabaixa intens de reunions emotives, on va poder copsar de primera mà les experiències de les persones que viuen al seu país envaït, d’activistes que lluiten a ca seva per no ser trepitjats brutalment per un govern que hi manté un estat policial. Totes aquestes persones s’arriscaren a perdre la llibertat en rebre i acompanyar els visitants, però –acostumades a ser objecte de persecució per qualsevol excusa- valoren enormement la presència de visites exteriors pel testimoni que poden transmetre.

Els membres de la delegació es reuniren igualment amb representants de dues associacions de dones sahrauís, que explicaren com lluiten per defensar els seus drets i com són objecte d’una doble opressió, com a dones i per ser sahrauís. Va resultar sorprenent escoltar com les dones sahrauís, marginades al seu propi país, donen lliçons de lluita feminista a les dones marroquines i les complicitats subtils que s’estableixen. A diferència de les dones marroquines, que són sovint maltractades -sobretot en famílies de colons desarrelats-, les dones sahrauís sempre han tingut un paper important dins la família, no sofreixen maltractaments ni físics ni verbals, són militants activistes, freqüentment víctimes de represàlies i torturades, però com declaren elles mateixes "ens respecten moralment per la fortalesa en la defensa de les nostres conviccions".

La situació dels infants sahrauís és molt més cruel: a l’escola són ignorats, i si són fills d'activistes o orfes, són completament marginats com a fills de “traïdors” i “assassins”. Els discapacitats són apedregats, no poden anar a l'escola i no tenen cap suport: són insultats, agredits i amenaçats perquè se'n vagin als campaments de refugiats.

La delegació va poder parlar amb dones i homes que passaren set, vuit, nou o dotze anys “desapareguts”, quan en realitat havien estat detinguts i empresonats sense que familiars ni amics ho sabessin, amb una doble pena: per al desaparegut i per a la família: pares i mares als quals els fills no reconeixien en sortir de la presó, perquè ni tan sols sabien si eren vius o morts. Persones com en Brahim, en Hamad-Hamad, en Hassana, la vida dels quals es compta per les vegades que han estat empresonats i que tanmateix continuen organitzant manifestacions, protestes i revoltes, perquè el valor de la seva vida es mesura per la dignitat del seu poble, perquè no volen viure agenollats;  persones que, després de ser torturades, es troben pel carrer amb els seus botxins i encara són insultades...

Homes i dones que formen part d'associacions de presos polítics, de desapareguts, advocats que denuncien les violacions dels drets humans, que defensen activistes en judicis amb poques garanties de justícia, etc. i que han participat a les reunions perquè els membres de la delegació puguin  ser portaveus de la realitat del Sàhara ocupat, d'un poble empresonat a casa seva, que viu en un immens quarter vigilat per policies secretes, militars....

Periodistes que cada dia es juguen la vida per informar de la constant violació del drets humans que sofreix el seu poble, especialitzats en camuflar-se en terrats i racons per poder gravar les agressions de la policia marroquí. Davant els intents constants del Marroc per impedir que difongui la realitat, han creat una agència de notícies que elabora informacions en sis idiomes i les envia de franc a altres agències interessades a difondre-les, perquè el més important és que el món sàpiga què està passant al Sàhara.

El poble sahrauí, presoner com és a casa seva, ofereix cada dia una lliçó de dignitat i pacifisme, exercint la resistència pacífica davant les agressions dels qui ocuparen per la força el seu país, els qui s’amaguen darrera els uniformes d’un regne que imposa la llei a base de tortures.

El conflicte continua i s’allarga en el temps, cosa que afavoreix els invasors. Bé ho saben les autoritats marroquines, que posen nous entrebancs per dilatar el procés del referèndum sobre el futur del territori, que s’ha anat ajornant des del 1992.

Adjunt trobareu l’informe complet del viatge.