Helena Maleno: «A les fronteres ens hi jugam la democràcia»

Comunicació

Repasam el paper de Caminando Fronteras davant les violències a les rutes migratòries

Repasam el paper de Caminando Fronteras davant les violències a les rutes migratòries

Caminando Fronteras treballa des de fa anys a la frontera occidental euroafricana, acompanyant comunitats migrants en rutes cada vegada més llargues, canviants i exposades a violències estructurals. Des de 2022, l’entitat col·labora amb el Fons Mallorquí de Cooperació en projectes d’atenció humanitària, accés a drets i defensa del dret a la vida. Xerram amb Helena Maleno sobre el context actual de la frontera occidental euroafricana, l’impacte específic sobre dones i infància, i el paper clau dels municipis.

Caminando Fronteras fa molts anys que treballa a les fronteres. Com definiríeu avui el vostre paper en un context cada vegada més complex?

Nosaltres feim feina al que anomenam la frontera occidental euroafricana, que avui ja no es limita a un punt concret, sinó que s’estén a totes les rutes d’accés a l’Estat espanyol. Actualment va des de l’est d’Algèria fins a Guinea-Conakry, perquè fins i tot d’allà surten embarcacions. Hi ha punts històrics com l’Estret de Gibraltar, el mar d’Alboran o el nord del Marroc, però la frontera ha anat canviant molt ràpidament.

Nosaltres som un col·lectiu petit, i això ens permet adaptar-nos a aquests canvis constants. Les persones es mouen empeses per polítiques de pressió, dissuasió i control, i el nostre paper és acompanyar aquests processos, també els processos de resistència que es donen dins les comunitats. La migració no és només el que es veu, com un bot a una tanca; al darrere hi ha processos molt llargs. Les persones viuen, resisteixen, pateixen violències, però també tenen maternitat, relacions, vida. La nostra feina és donar suport, crear espais segurs i mitigar l’impacte de la violència. Ho feim en xarxa, col·laborant amb l’autoorganització de les comunitats a banda i banda de la frontera.

Des de 2022 col·laborau amb el Fons Mallorquí de Cooperació. Què ha significat aquesta aliança per a la vostra feina sobre el terreny?

Ha estat una aliança fonamental. Les persones migrants estan sotmeses a violències constants, i poder acompanyar la recuperació d’aquestes violències és clau. Per exemple, oferir un espai segur a una dona que ha patit violència sexual en un moment extrem, com pot ser a peu de platja, quan intentava pujar a una embarcació i aquesta se’n va amb el seu fill o filla a l’altre costat mentre ella queda sola.

O quan una persona cau d’una tanca, pateix una deportació, i pots dur-la a l’hospital, cuidar-la i ajudar-la a recuperar-se físicament i emocionalment. Aquest enfocament d’assistència humanitària que intenta sanar és essencial en un context on els drets humans de les persones migrants han estat greument vulnerats.

L'equip del Fons Mallorquí i el de Caminando Fronteras es va reunir a la seu del Fons per parlar dels projectes que desenvolupen actualment.

Ho apuntaves anteriorment, però sembla que la violència a la frontera té un impacte especialment dur sobre dones i infància. Què heu detectat aquests darrers anys i com ho abordau des de Caminando Fronteras?

Hem detectat que una de les formes de violència més greus contra les dones dins el control migratori és la violència sexual sistemàtica. Es dona al llarg del camí, dins les comunitats, però també de manera institucional per part de forces de seguretat dels estats que controlen les fronteres, així com per part de la societat civil i de xarxes criminals. Malauradament, moltes dones entenen aquesta violència com un “preu a pagar” dins el trajecte migratori.

També hem pres consciència del dret a viure en família. Aquestes violències provoquen ruptures familiars, desaparicions, infants que queden a un costat o a l’altre de la frontera. La mediació social transnacional és clau perquè una mare pugui mantenir el contacte amb el seu fill o filla quan aquest arriba a l’Estat espanyol sense que hagi estat una decisió seva. Aquesta mediació ajuda a mitigar l’impacte de la violència. A més, cada vegada hi ha més infants i adolescents en els camins migratoris. Sovint no se’ls reconeix com a infància, sinó només com a migrants. Lluitar pels drets dels infants és absolutament central en aquests contextos.

Maleno: "Als municipis és on hi ha la vida"

Els projectes impulsats amb el Fons Mallorquí, inclòs el projecte actiu aprovat el 2025, posen l’accent en l’atenció a necessitats bàsiques i l’accés a drets de persones migrants víctimes de violència. Per què és tan necessari reforçar aquesta línia de treball avui?

El que veim avui és una situació global molt greu. La persecució de les persones migrants s’està produint amb total impunitat, sense mecanismes de control ni protecció. Ho veim al nord d’Àfrica amb les polítiques d’externalització i control de fronteres, a països com Tunísia, Líbia, Algèria o el Marroc, on les persones són desposseïdes de tots els seus drets.

A més, aquesta violència s’ha convertit en un negoci: per a empreses de seguretat i per a la indústria armamentística. Per això és fonamental que, des de tots els territoris, es doni una resposta. Quan es retallen els drets humans d’algunes comunitats, al final es posen en perill els drets de totes. A les fronteres ens hi jugam la democràcia. I ens hi jugam la democràcia si permetem aquestes persecucions terribles contra determinats col·lectius.

Des de Mallorca es promou una cooperació descentralitzada basada en els municipis. Quin paper poden jugar els municipis i la ciutadania en la defensa dels drets de les persones migrants?

Als municipis és on hi ha la vida: hi ha els veïns i les veïnes, cada vegada més diversos. I és en aquest espai on es poden generar trobades i on es poden trencar els discursos d’odi. És al veïnat on les persones es coneixen.

Ho hem vist en batudes als Estats Units però nosaltres ho hem pogut viure al Marroc i a altres països: com els veïns i veïnes avisen, s’alerten i es protegeixen entre ells. Aquí és on es reconeix la vida. Per això la municipalitat té un paper clau. Perquè les macropolítiques acaben tenint un impacte directe en la vida quotidiana, en el barri, en el poble. Així i tot, és molt important posar el focus en això que sembla petit, però que és, en realitat, el que construeix la vida.