La cooperació i el lideratge obren la II Trobada Internacional de Dones Electes

6 novembre 2025

Comunicació

Amb aquesta segona edició, la Trobada Internacional de Dones Electes consolida un espai de trobada i diàleg entre dones de diferents territoris que comparteixen un mateix propòsit: enfortir el lideratge polític de les dones i avançar cap a una governança més justa, inclusiva i equitativa

La Cambra de Comerç de Mallorca ha acollit avui horabaixa la inauguració de la II Trobada Internacional de Dones Electes, impulsada pel Fons Mallorquí de Cooperació amb el suport del Consell de Mallorca, un espai de diàleg i aprenentatge per a dones amb responsabilitats públiques d’Europa, Àfrica i Amèrica Llatina.

La trobada ha estat inaugurada per Antònia Roca Bellifante, vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni; Llorenç Perelló Rosselló, president del Fons Mallorquí i batle d’Alaró i Míriam Ciscar Blat, subdirectora de Cooperació Feminista, Desenvolupament Econòmic, Humà i Governança de l’AECID.

En el seu discurs, la vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha subratllat la importància del treball compartit entre institucions i dones electes per continuar avançant cap a la igualtat real, assegurant que «gràcies a les dones que en el passat varen alçar la veu, avui moltes de nosaltres podem somiar i fer realitat allò que abans semblava imposible». «Jo puc ser vicepresidenta gràcies a les que m’han precedit, i esper, al meu torn, poder ser mentora i referent per a moltes altres dones del món que s’animin a fer el pas i a participar activament en la política», ha conclòs.

Per la seva banda, el president del Fons Mallorquí i batle d’Alaró, Llorenç Perelló, ha reivindicat el paper dels fons de cooperació com a instruments de diplomàcia local i eines de diàleg entre territoris. «Avui ens trobam aquí, en aquest espai compartit, amb una convicció comuna: que només des de la cooperació, la solidaritat i el diàleg podem construir un món més just, més humà i més sostenible. Els fons de cooperació representen un model basat en la confiança mútua, el respecte i la corresponsabilitat. Som eines de diplomàcia local, capaces de crear ponts entre territoris i persones, entre el Nord i el Sud, entre el que és local i el que és universal». «Des de Mallorca, aportam una veu pròpia i compromesa al diàleg global sobre la pau, els drets humans i la justícia social. I ho feim amb la certesa que fins i tot el municipi més petit pot tenir un impacte immens quan actua amb empatia i visió compartida», ha afirmat el president del Fons Mallorquí de Cooperació.

Finalment, Míriam Ciscar Blat, subdirectora de Cooperació Feminista, Desenvolupament Econòmic, Humà i Governança de l’AECID, ha afirmat que «la participació política i econòmica de les dones és avui una política pública prioritària que busca situar la igualtat de gènere al centre de totes les accions de desenvolupament». «L’AECID aposta per una cooperació feminista que treballi activament per transformar les relacions de poder i les estructures que generen desigualtat i tengut en compte les múltiples discriminacions» ha explicat. 
Segons Ciscar, l’objectiu és garantir els drets de les dones, adolescents i de les nenes en tots els àmbits (econòmic, polític, social i mediambiental), reforçar el seu lideratge i contribuir a una governança global més inclusiva. «Les aliances internacionals i la cooperació entre territoris són claus per avançar cap a un desenvolupament sostenible i feminista, on cap dona ni cap nena quedi enrere», ha conclòs.

Ponència inaugural a càrrec de Nuria Varela
La primera jornada ha continuat amb la conferència inaugural «El poder de les dones amb poder», a càrrec de l’escriptora i periodista Núria Varela, referent en polítiques públiques d’igualtat i en la lluita contra la violència masclista. En la seva intervenció, Varela ha convidat a repensar els espais de poder des d’una mirada feminista i transformadora, reivindicant la necessitat d’una participació política plena i efectiva de les dones.

El títol de la conferència, «El poder de les dones amb poder», parteix de la idea que el debat sobre el lideratge femení s’ha centrat tradicionalment en l’accés: quantes dones hi arriben, quines barreres troben o quines polítiques ajuden a reduir la desigualtat formal. Però, segons Núria Varela, queda encara per analitzar la lluita silenciosa que comença després, quan les dones ja hi són. «Hem de parlar dels costos invisibles que les dones assumeixen per sostenir-se en el lideratge i reflexionar sobre què passa més enllà de la paritat», ha afirmat. Varela ha explicat que, si bé la paritat ha estat una eina clau del feminisme per garantir la presència de les dones en els espais de decisió, «ara cal posar el focus en la permanència i en les condicions que les envolten».

Varela ha repassat alguns dels principals límits que encara dificulten l’accés i la consolidació del poder femení, com els sostres de vidre, «que actuen com a barreres invisibles» els penya-segats de vidre, «que expliquen per què les dones accedeixen més sovint a càrrecs en temps de crisi», els terres enganxosos, «que mantenen moltes dones atrapades en la base de la piràmide laboral per les càrregues de cures», i les escales trencades, «que interrompen les seves trajectòries professionals i impedeixen la promoció». Finalment, ha recordat que existeixen també les dones «del ‘soterrani’, que són aquelles que pateixen violència masclista o violència política, «formes extremes d’exclusió que les allunyen completament dels espais de participació i decisió. Tot això ens mostra que el poder encara es resisteix a democratitzar-se», ha conclòs.

Reptes de les dones per accedir i mantenir-se en política
A continuació s’ha celebrat la taula rodona d’aquesta jornada inaugural, moderada per la vicepresidenta Antònia Roca, amb la participació de Mary Hanna Hourigan (presidenta de l’Associació de Governs Locals d’Irlanda), Modesta Yauri (batlessa de Vilcabamba i presidenta de l’Associació de Batlesses del Perú) i Dedé Akpedje Hessan (membre de REFELA-Kenya).

El debat ha posat en relleu els reptes que encara afronten les dones per accedir, mantenir-se i influir en la política local, així com la necessitat de teixir xarxes de suport i cooperació internacional, i ha posat de manifest la força de la col·laboració entre dones de diferents països i contextos, unides per la voluntat de transformar la política local en un espai més representatiu, inclusiu i igualitari.