Aquest projecte es fonamenta sobre una de les principals demandes plantejades en el procés de planificació municipal de Totogalpa (15.406 habitants), amb una incidència de 37% dels habitatges de la zona de Verapaz, en què viuen 1.131 persones, majoritàriament pagesos sense terra, que treballen com a jornalers i obtenen uns ingressos molt minsos. Habiten en cinc comunitats disperses, amb una topografia accidentada i de difícil accés, on la prevalença de la malaltia de Chagas és molt elevada. S'elaborarà el diagnòstic dels sectors de l'aigua i l'habitatge, com a base per avaluar les accions que s'hi duran a terme i es reforçarà l’organització comunitària existent al territori amb un enfocament de responsabilitat social compartida i drets humans, així com d’equitat de gènere i respecte pel medi ambient. L’objectiu principal és la millora de les condicions de salut de 20 famílies a través de l’accés a habitatges i latrines, dins l’estratègia nacional de reducció de la pobresa i prevenció de la malaltia de Chagas. Els habitatges seran d’interès social, construïts amb material autòcton d’acord amb les normes de qualitat i seguretat homologades. Els beneficiaris participaran en les obres amb jornades de treball comunitari i rebran formació sobre la gestió comunitària, sanejament, salut i gestió ambiental, i construcció. Igualment, seguint les recomanacions de l'avaluació de 10 anys de cooperació municipalista a Madriz, es reforçaran les capacitats de coordinació i seguiment dels tècnics de la UCOM. Se'n beneficiaran directament 75 persones, i indirectament 1.131.
Resultats assolits
En primer lloc, durant el procés d’elaboració del diagnòstic de línia de base per localitzar els ODS núm.6 i 11, es va actualitzar la informació sobre les organitzacions comunitàries i es va ratificar la vigència de les existents. El projecte va patir una modificació quant a la comunitat beneficiària, perquè el diagnòstic realitzat va concloure que a la zona finalment triada, Santo Domingo de Sabana Grande, l’accés a l’habitatge era molt més precari que a la comunitat inicialment proposada, Verapaz. El canvi va ser autoritzat pel Fons Mallorquí.
Es va convocar una assemblea comunitària en què participaren 23 de les 28 famílies de la comunitat, ales quals es va informar sobre les característiques del projecte, les activitats previstes, la responsabilitat de les parts, el finançament i l’origen dels recursos, etc. També es varen organitzar les brigades de treball, en què participa la població beneficiària com a aportació comunitària. També es va decidir començar amb la construcció o rehabilitació de 15 habitatges, en funció de la disponibilitat de recursos,atès que no es podia garantir que l’Alcaldia rebés les transferències a temps.
La UCOM es va reunir igualment amb els dirigents comunitaris per compartir les informacions recollides en el procés d’elaboració del diagnòstic de línia de base i per establir el procés de selecció dels beneficiaris. Es varen convocar les famílies que presentaven mancances quant a l’habitatge i es va comprovar la necessitat real amb visites sobre el terreny.
D’altra banda, a causa del risc de contagi de la COVID-19 es va decidir suspendre les activitats deformació destinades a les famílies beneficiàries i als dirigents comunitària. En el cas de les famílies es va aplicar la metodologia d’aprenentatge sobre la pràctica per a l’auto construcció dels habitatges.
Un cop seleccionades les famílies beneficiàries, es va determinar la propietat dels terrenys on s’havien de bastir les cases, que havien de tenir una àrea mínima de 20m2, d’acord amb els documents corresponents i també segons el que estableix la llei de règim de propietat comunal dels pobles indígenes i comunitats ètniques de Nicaragua. L’assessorament jurídica de l’Ajuntament va facilitar aquest procés. Pel que fa a la selecció de les empreses proveïdores dels materials de construcció, la batlia va encarregar-se de la convocatòria i entre les tres ofertes rebudes es va triar l’adjudicatària d’acord amb la normativa administrativa legal existent.
La població beneficiària va participar com a mà d’obra no qualificada, en les tasques de transport de materials. També es va contractar el transport de càrrega i el mestre d’obres, qui s’encarregà de coordinar les obres i garantir que la població s’involucrés activament en el procés de construcció. Hi participaren quatre brigades de treball formades per vuit persones cadascun, 12 de les quals eren dones,que fabricaren toves, anivellaren els terrenys, alçaren parets i traslladaren materials des de les zones de descàrrega a les ubicacions dels habitatges (zona rural dispersa). Finalment es van rehabilitar 15 habitatges i construir 15 latrines.
Finalment, es va adquirir un servidor municipal per donar suport a la transició digital de l’ajuntament.
